Divinitat

Pare, Fill i Esperit Sant, un sol Déu. (Gènesi 1:1-3, Mateu 28:19, 2 Corintis 13:14)

Ellen G. White

El do de la profecia va ser manifestat per Ellen G. White (1827-1915). Els seus escrits parlen amb autoritat profètica. (Nombres 12:6; 2 Cròniques 20:20; Joel 2:28-29; Amós 3:7; Fets 2:14-21; 2 Timoteu 3:16, 17; Hebreus 1:1-3; Apocalipsi 12:17 19:10; 22:8, 9)

Humanitat de Crist

Jesús era plenament humà com nosaltres; és a dir, la carn també el va cridar al pecat, però ell va resistir i va vèncer. Jesús s’identifica amb nosaltres i es commou quan ens veu en la temptació. (Hebreus 2:16 i 4:15, 1 Joan 4:2-3, 3SM 129.3)

Justícia per Fe

Fins i tot si ensopeguem, després del penediment i la confessió, podem continuar alegrant-nos de la salvació. La justícia de Crist ens és donada com a do, i davant el Pare és com si mai haguéssim pecat. Déu va utilitzar Jones i Waggoner a partir de 1888 per proclamar aquest missatge, per preparar un poble per a la vinguda de Crist. La direcció de l’Església Adventista va rebutjar aquest missatge, i tot i que més tard va donar l’assentiment intel·lectual, lamentablement no el va practicar, no es va penedir ni va confessar aquesta rebel·lió. Per això la segona vinguda de Crist es va haver d’ajornar durant més d’un segle. Déu haurà de treballar molt fora de l’ordre ordinari de les coses al final per reunir una resta fidel. (Romans 5:1, Romans 8:1-4, Filipenses 1:6)

Roba

Les dones haurien de portar una faldilla llarga (no tan llarga que arrosseguin la brutícia del terra) i intentar diferenciar-se dels homes al màxim. Evitarà portar: gorres, samarretes sense mànigues o estampades (sobretot a l’alçada del pit), sabates de taló, roba ajustada o translúcida, maquillatge i joies. Un home no hauria de portar pantalons curts en públic.

Educació

El nen ha de ser educat a casa pels seus propis pares. Fins als 8 anys per a les nenes i 10 per als nois, no s’ha de donar cap educació formal, ja que la ment del nen encara no està del tot madura per a això. El nen que comet ximpleria ha de ser castigat amb la vara física, sí, amb la pregària i un esperit amable. Si el delicte és lleu, es poden fer servir mesures més lleus com ara amonestació o retirada de privilegis, però mai s’ha d’exonerar el culpable. (CM 67.1, Proverbis 13:24, 23:13-15, 29:15)

Vida de camp

Cada cristià hauria de traslladar-se a zones rurals on puguin estar lluny de la interferència de l’enemic. Com menys veïns i persones passin per la propietat, millor. Allunyat de la costa i preferiblement en una zona de muntanya més alta, amb font. Hem d’intentar ser autosuficients en aliments tant com sigui possible, fent créixer el que mengem. Les ciutats es poden evangelitzar mitjançant visites o virtualment. (LDE 99.4, AH capítol 21)

Pel·lícules

Qualsevol dramatització (escenificació), ja sigui en directe o filmada, és reprovable. No s’han de veure pel·lícules ni fer servir vídeos dramatitzats amb finalitats d’evangelització. (Fil 4:8, Ev 137.2)

Posició per a la pregària

Sempre s’ha d’agenollar per pregar; tant en el culte privat com en el públic. (2SM 311.1, 2SM 312.7)

Disciplina Eclesiàstica

Els cristians que cometen pecats oberts i premeditats haurien de ser disciplinats o exclosos sense por de procediments legals (1 Corintis 5:1-5).

Ecumenisme

Qualsevol relació que busqui el favor o el reconeixement de Babilònia, i molt menys de l’església romana, mare de prostitutes, és condemnada. Les relacions s’han de limitar al que diu EGW al llibre Evangelism. No hem de participar en projectes de caritat o de desenvolupament sense poder portar el pa de vida i parlar de Déu, ja que això seria negar la nostra fe.